dijous, 2 d’octubre del 2008

El amor según Quevedo - Literatura 4º ESO

Para don Francisco de Quevedo, el amor triunfa sobre la muerte y lo expresa como una llama que atraviesa el río Leteo sin apagarse.


¿Crees tú que el amor muere o entiendes, como Quevedo, que el sentimiento amoroso no desaparece nunca?

Si quieres releer el soneto de amor "Amor constante más allá de la muerte", clica aquí (en este mismo enlace encontrarás otros muchos poemas de Quevedo. ¡No dejes de leerlos!).

dilluns, 29 de setembre del 2008

Match Point

Aquest dimecres projectem a la Biblioteca Match Point, de Woody Allen (2005), considerada una de les obres mestres d'aquest director tan genial com irrepetible. Els intèrprets principals són Jonathan Rhys-Meyers i la Scarlett Johansson.

La pel·lícula narra la dramàtica història de l'ascens a la societat londinenca d'un jove i de les terribles conseqüències de la seva ambició. El protagonista es debat entre dues dones i, en no trobar una sortida, opta finalment per una solució desesperada.

A partir d'aquesta trama, que té un final sorprenent, es plantejen tota una sèrie de qüestions morals, com són l'ambició, la consciència, el sentit de la culpabilitat, la sort i el destí. De fet, està basada en Crim i càstig, l'obra mestre de l'escriptor rus F. Dostoievski. Si vols saber més, clica a tots dos enllaços. A més, si vols llegir aquesta novel·la la pots agafar en préstec a la biblioteca!

D'altra banda, sabies que Woody Allen, a més de realitzador, és un magnífic éscriptor? Clica aquí si vols saber quines són les seves obres.

No et perdis aquesta obra mestra! I com aperitiu, aquí tens l'escena inicial:

dilluns, 19 de maig del 2008

La Celestina: una visión cruda de la sociedad - 3º ESO


En La Celestina aparece retratado el mundo de la prostitución en el siglo XV. Lamentablemente, en el siglo XXI sigue vigente esta esclavitud, como si no tuviera nada que ver con la violencia machista ni con el dinero sucio. Busca información y da tu opinión al respecto.

dijous, 8 de maig del 2008

AUSCHWITZ



Rails que desvelen el sofriment que pesa com una llosa sobre ferro roent. La porta de la mort, que per a molts dels deportats, encara era l’esperança d’una promesa cap a un futur millor. Final del trajecte i inici del patiment, de la vexació, de la humiliació, de la fam i de la mort.
Classificació per a la no diferenciació, anul.lació de la persona i separació de la família i els amics. Encara, enganyats, cap a la dutxa d’on mai sortiria aigua sinó gas letal; ara sí, el principi de la fi i la presa de conciència de la barbàrie nazi.
Barracots i més barracots, 400 persones en un espai que, a tot estirar, n’hi caben 20. Aquests van ser afortunats perquè la majoria passava directament a la càmera de gas, a l’afusellament massiu i al crematori.
Imaginar la vida al camp és imaginar una llarga agonia a cap a una fi inexorable.
Resistència d’uns cossos calavèrics amb mig litre de cafè al matí, un litre de sopa de verdures podrides al migdia i tres-cents grams de pa i una salsitxa a la nit.
Sobreviure! Mort en vida!.
Malgrat tot, des de la difícil clandestinitat, hi havia contacte amb l’exterior; el món havia de conèixer el genocidi.
Traspassar la porta d’entrada a Auschwitz I, tan coneguda a través de les pel.lícules, corprèn. Veure els filats electrificats de punxes, les torres de guaita, els llums que delataven qualsevol intent de fuga fa glaçar la sang.
Als barracots, muntanyes de sabates, de maletes amb el nom i l’adreça, d’ulleres, de cabells... que van pertànyer a milers i milers d’homes, dones i nens empresonats pel crim de no ser com ells. La contradicció de l’ésser humà; cultures diverses havien conviscut i compartit,ara, esborrats del món sofrien per causa de la follia del gran dictador!
Camines i camines en la intimitat del silenci i la reflexió.
Aquesta etapa de la història tacada de sang i odi servirà per aturar altres genocidis, altres guerres? Tinc els meus dubtes!

Rosa Navarro

dijous, 17 d’abril del 2008

Concurso de microrrelatos - 1º Bachillerato

Aquí tenéis por fin la entrada para que volquéis vuestros microrrelatos, que estoy convencido de que serán muchos y buenos... Entre todos los textos volcados elegiremos tres ganadores, que recibirán un magnífico libro a modo de premio. ¡Recordad que tienen que ser textos muy breves y que podéis volcar cuantos microrrelatos queráis!

dimecres, 2 d’abril del 2008

La visión de la muerte en Jorge Manrique - 3º ESO

Jorge Manrique nos ofrece una visión cristiana de la muerte, presentándola como algo natural y esperanzador porque nos abre las puertas al cielo:

Este mundo es el camino
para el otro, que es morada
sin pesar;
mas cumple tener buen tino
para andar esta jornada
sin errar.
Partimos cuando nacemos,
andamos mientras vivimos,
y llegamos
al tiempo que fenecemos;
así que cuando morimos
descansamos.

¿Cómo concibes tú la muerte?
Si te ha gustado el poema, ¡no te pierdas la versión recitada y cantada de Rafael Alberti y Paco Ibáñez!

dilluns, 4 de febrer del 2008

Instrucciones para llorar - 1º Bachillerato

He abierto esta entrada para que volquéis vuestras peculiares "Instrucciones para llorar". Las hay divertidas, serias, tristes... ¡No dejéis de leer las de vuestros compañeros! ¿Cuál es la que más os ha gustado? ¿Por qué? Dejad constancia de vuestros comentarios para la posteridad...

Por cierto, si alguien quiere releer el texto original de Cortázar que he utilizado como punto de partida, clicad aquí.

Instrucciones para subir una escalera - 1º Bachillerato

Y aquí tenéis la correspondiente entrada para que volquéis vuestras "Instrucciones para subir una escalera". Veréis que esta vez domina el tono humorístico. Después de escribir un texto de estas características, me imagino que no olvidaréis ya ese dichoso concepto de la cohesión...

Y como no me cabe la menor duda de que querréis releer el texto original de nuestro socorrido Cortázar, aquí lo tenéis.

diumenge, 3 de febrer del 2008

Lazarillos de hoy en día - 3º ESO

"Ibrahim ya no tiene miedo" (El País, Elena Valenciano, 7-01-08)

Niños soldados, niños rastreadores de minas, niñas esclavas sexuales, niños mineros, niños peones... ¿Qué opinión te merece esta realidad tan cruda basada en conceptos tan antagónicos entre sí? ¿Qué mundo es éste, que presume de civilizado, que permite la existencia de estos modernos lazarillos?

Frente al sufrimiento infantil no cabe la resignación ni el confortable sentimiento de impotencia. Nuestras instituciones tienen capacidad para modificar un orden de cosas que se ceba en los más débiles.